dimecres, 15 de juliol de 2015

Tharros i la península del Sinis: 3000 anys d'història entre dos mars

Dels nombrosos espais que conserven vestigis del ric passat de Sardenya, n'hi ha un que aconsegueix concentrar pràcticament tots els períodes històrics de l'illa, des de la Prehistòria fins a l'Edat Moderna: la península del Sinis. Aquest indret, ubicat al sud de Cabras i del turó de Mont'e Prama, s'endinsa entre el Mar Mediterrani i el golf d'Oristany, configurant un braç de terra que acaba amb el capo San Marco. El seu paisatge, per bé que força accessible, segueix sent una zona salvatge, esquitxada de grans roques i amb algunes espècies animals que no serien fàcils de trobar en altres llocs.

Mapa ruta històrica península del Sinis
Plànol de la península del Sinis amb les diverses fases de la ruta que us proposem/Google Maps

Per poder veure la península del Sinis en el seu conjunt, que inclou el jaciment arqueològic de Tharros, és recomanable traçar abans un recorregut pels seus principals atractius. Donat que és un espai gran, on els diferents elements no queden sempre a la vora, fer una visita ordenada cronològicament no és possible. Per això us pot ser d'utilitat la nostra petita història de Sardenya, que us ajudarà a entendre cadascun dels llocs en el seu context. Des de l'Esguard del Janus us oferim també una proposta de ruta a seguir:

1) L'església bizantina de Santu Giuanne de Sinis (ss.VI-XI)
Durant el període de domini bizantí sobre Sardenya es construeix aquesta petita església (s.VI) damunt d'un antic cementiri paleocristià, potser com a seu del bisbe de Tharros. Feta amb gresos de la zona, la seva planta original de creu grega desaparegué amb les reformes que es feren entre els ss.IX-X i que dotaren l'estructura de dues naus laterals, engrandint-la. Més tard, cap al s.XI, s'afegiren cornises romàniques al transsepte, que s'han atribuït a l'arribada de pobladors navarresos (?). L'església es troba al poble de Santu Giuanne de Sinis, just abans d'accedir a la península.


L'església bizantina de Santu Giuanne de Sinis
L'exterior de l'església bizantina de Santu Giuanne de Sinis/AMS

2) La ciutat de Tharros (ss.VIII aC - XI dC)
Al s.VIII aC, en el context de les colonitzacions mediterrànies, els fenicis fundaren diverses colònies per la costa sarda, com Caralis, Sulky o Tharros. En aquest darrer cas, els seus pobladors procedirien de la ciutat de Tir, ubicada a l'actual Líban. D'aquesta primera fase les evidències es concentren al tofet (s.VII aC), una àrea sagrada on es dipositaven urnes cineràries que contenien les restes dels nens morts en el part o prematurament. Amb la conquesta cartaginesa del sud de Sardenya (c.509 aC), Tharros es fortificarà amb una muralla i s'hi construiran diversos temples. La invasió romana de l'illa (238 aC) suposarà la progressiva integració de la ciutat dins del món romà. A partir d'aquest moment es reorganitza l'espai urbà, es pavimenten amb basalt negre les vies principals i es crea una xarxa de clavegueres; a més, es construeix un petit aqüeducte que porta aigua a la ciutat i abasteix les seves termes.

La ciutat de Tharros i les seves columnes
La ciutat de Tharros amb les seves icòniques columnes/AMS

En època paleocristiana, les construccions romanes són reaprofitades per a construir-hi esglésies per a retre culte a Déu. Ja en temps medievals, Tharros entra en decadència pels constants atacs sarraïns contra Sardenya, que provoquen el despoblament del nucli. Així, al s.XI, les autoritats polítiques i religioses del regne d'Arborea abandonen la ciutat, fins llavors la seva capital, per instal·lar-se a Oristany, més arrecerada. En quedar deshabitada, Tharros començà a patir un fort espoli dels seus blocs de pedra que continuà fins al segle passat. De fet, entre la gent del lloc encara perviu una il·lustrativa cantarella en sard que s'entén força bé... "portant dae Tharros, pedras a carros".

3) El poblat nuràgic de Murru Mannu (ss.XV-VII aC?)
Al costat del tofet de Tharros, perviuen encara les restes dels primers habitants de la península: els nuràgics. Es tracta d'un agrupament de cabanes i el seu nurag, dels quals n'han quedat només els fonaments. Tot i el deteriorament de les estructures, els treballs arqueològics han descobert un vas micènic, trípodes xipriotes i bronzes orientals, fet pel qual podem inferir que els nuràgics d'aquest poblat, obert a la badia, estarien en contacte amb els comerciants que venien del Llevant mediterrani. Probablement, amb l'apogeu de la colònia fenícia de Tharros, els habitants del poblat acabarien absorbits.

El poblat nuràgic de Murru Mannu
Els vestigis més antics: el poblat nuràgic de Murru Mannu/AMS

4) La torre de guaita hispànica (ss.XVI-XIX)
Entre els ss.XVI-XVII, el Mediterrani es trobava infestat de pirates berberescos i turcs que depredaven les costes i aterrien la població. Durant aquest període, Sardenya estava sota domini hispànic i les corts del regne reclamaven contínuament a Madrid que protegís el seu litoral, molt exposat als atacs. L'estratègia, doncs, fou construir grans torres en els punts més importants per controlar millor el territori i anticipar-se a l'arribada dels enemics. Així, la torre de San Giovanni -aixecada en temps de Felip II- formava part d'aquest sistema defensiu. Malgrat que s'hi feren algunes reformes, l'estructura se seguí utilitzant fins al s.XIX. Avui, per pujar-hi, cal pagar, però les vistes entre els dos mars valen la pena. A la banda oest de Capo San Marco hi trobareu una altra torre, més petita i no visitable.

Torre de guaita San Giovanni
La torre d'època hispànica de San Giovanni, vigilant la platja/AMS

5) Les tombes púniques de Capo San Marco (ss.VI-III aC)
Del període cartaginès de la ciutat de Tharros hi ha restes també fora del recinte arqueològic, concretament a la vessant nord del Capo San Marco. Es tracta d'una impressionant necròpoli excavada a la roca i que es caracteritza per les seves tombes amb cambra sepulcral simple a la qual s'hi arribava a través d'una petita escala. En alguns casos, els blocs de pedra on s'excavaren han caigut, per la qual cosa moltes es troben actualment desplaçades de la seva posició original.

Tombes púniques Capo San Marco
Les tombes púniques de Capo San Marco, davant del mar/AMS

Quan us endinseu en aquesta zona cal que vigileu bé les vostres passes, ja que és freqüent trobar-hi alguns dels seus inesperats habitants. Un d'aquests és la tortuga mediterrània, espècie protegida i en perill d'extinció: si la veieu, saludeu-la, feu-li un parell de fotos i deixeu que segueixi pel seu camí. L'altre, més antipàtic, és la serp: no són verinoses però poden mossegar-vos, així que és millor no molestar-les. Per acabar la ruta, podeu gaudir d'un refrescant i merescut bany en les blanques platges que s'estenen per la banda oest de la península del Sinis. Si sou inquiets i voleu descobrir els materials que s'han trobat a la ciutat de Tharros i els seus voltants podeu visitar l'Antiquarium Arborense, el Museo Civico Giovanni Marongiu o el Museo Archeologico Nazionale di Cagliari.

Tortuga mediterrània i serp de la península del Sinis
Una tortuga mediterrània i una serp trobades in situ/AMS

Informacions útils
Serveis: A l'entrada del jaciment de Tharros hi ha taquilla, botiga i lavabo. Per aparcar podeu fer-ho abans d'arribar a l'istme de la península (zona blava al mapa), on també hi ha restaurants. Consulteu horaris i preus d'entrada aquí. Com arribar-hi? En cotxe: des d'Oristany arribeu a Cabras i des d'allà seguiu les indicacions per "San Giovanni de Sinis" (12 km), posteriorment dirigiu-vos per la carretera que duu a "Tharros" (1,5 km); en bus (ruta Oristany - San Giovanni de Sinis). Vegeu el mapa. Llocs d'interès propers: Cabras (13km), Oristany (20 km)
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Descobreix Sardenya] Has visitat el lloc? Dóna'ns la teva opinió a sota!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada