dijous, 15 de març de 2018

Cefís, la sonada victòria almogàver que obrí les portes d'Atenes

«La batalla fou molt dura, però Déu, que sempre ajuda els justos, protegí la Companyia [...]»
(Crònica de Ramon Muntaner, cap. 240)

Després d'haver assolat el nord de Grècia com a venjança per l'assassinat de Roger de Flor i la massacre de la seva escorta Adrianòpolis (1305), perpetrada per l'enveja que el príncep bizantí Miquel IX Paleòleg tenia envers un capitost almogàver que l'eclipsava, la Companyia Catalana prosseguí el seu viatge dirigint-se cap a les terres de l'Àtica i el Peloponnès (1309). Els acompanyava un grup de turcoples, turcs convertits al cristianisme que servien com a mercenaris en els estats grecs. Durant la seva marxa, i preveient la resistència dels ducs francs que havien forjat els seus dominis en aquells territoris, els almogàvers s'acamparen i visqueren un temps del pillatge de les terres circumdants.

El duc d'Atenes, Gautier V de Brienne, incòmode per la presència dels almogàvers a la seva frontera superior, decideix contractar-los i, amb ells, derrota en pocs mesos els seus enemics grecs, apoderant-se de diversos castells. Però aviat sorgeixen desavinences entre els mercenaris i el duc franc per les soldades que els devia, fet pel qual Gautier manté al seu costat els millors soldats de la Companyia -uns 200 homes a cavall i 300 a peu- i deixa de pagar als prop de 5.000 almogàvers restants, demanant-los que marxin.

Enfurits per l'arrogància del duc franc, els almogàvers s'amotinen contra aquell a qui havien servit, prenent castells i saquejant els seus territoris. Gautier munta llavors un exèrcit per enfrontar-s'hi valent-se dels seus propis homes, centenars de cavallers francesos -els millors de l'època- i milers de peons grecs a més dels almogàvers que havien quedat al seu servei. La Companyia Catalana es replega, concentrant-se a la vall del riu Cefís i es prepara per combatre a camp obert contra les superiors forces del duc d'Atenes.

Batalla del riu Cefís almogàvers
Reconstrucció de la batalla del riu Cefís / cortesia de l'il·lustrador Darren Tan
Abans de la batalla, els prop de 500 almogàvers que havien seguit sota les ordres de Gautier de Brienne li feren saber que no estaven disposats a combatre contra els seus propis germans i l'abandonaren, integrant-se altre cop entre els qui havien estat els seus companys d'aventura durant anys. El duc franc, confiat en la seva superioritat, no s'oposà a que marxessin. Aquella nit, els almogàvers, que malgrat haver augmentat els seus efectius seguien sent inferiors en nombre i equipament, desvien el riu Cefís i aconsegueixen enfangar el camp de batalla amb la intenció de dificultar l'embat dels cavallers francs. 

L'endemà, un 15 de març de 1311, Gautier de Brienne i els seus impetuosos cavallers es llencen al galop per trencar la línia almogàver i no s'adonen que el terreny està empantanegat. Quan ja són a tocar dels catalans, els seus pesats cavalls s'enfonsen sobtadament en el fang, quedant travats a mercè dels mercenaris, que s'abraonen sobre els cavallers per massacrar-los un a un. Mentrestant, els turcoples, que s'havien mantingut allunyats de la batalla per por a què les dues forces cristianes no haguessin conspirat per atrapar-los entre dos fronts, comproven que el combat va de debò i acudeixen en ajuda dels almogàvers. Després d'una dura batalla, els mercenaris aconseguiren destrossar -contra tot pronòstic- l'exèrcit del duc franc, acabant amb la vida del mateix Gautier de Brienne i de gairebé tots els seus cavallers.

Aquesta sonada victòria dels almogàvers els permeté fer-se amb el ducat d'Atenes, que posaran sota protecció de Frederic III, rei de la dinastia catalano-aragonesa de Sicília (1312). Reforçada davant del difícil clima polític mediterrani, la Companyia Catalana pren, pocs anys més tard, el veí ducat de Neopàtria (1319). Malgrat veure's disputats per les principals potències internacionals, ambdós territoris es mantingueren i foren integrats a la Corona d'Aragó el 1381. Finalment, el florentí Nero Acciaiuoli conquerí el ducat d'Atenes (1388) i Neopàtria (1390) acabant amb els dominis catalano-aragonesos a Grècia.

Bibliografia i fonts:
Vinas, A; Vinas, R. (2017) La Companyia Catalana a Orient. Barcelona: Rafael Dalmau
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] També us pot interessar...
> 5-6 maig 1412: una nit de sang i foc a l'Alguer catalano-aragonesa
> La tràgica mort de Martí el Jove i la fi del casal de Barcelona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada