divendres, 16 de març de 2018

16, 17 i 18 de març de 1938: tres dies de terror aeri sobre Barcelona

Ara fa 80 anys es produiren els bombardejos més devastadors que va patir Barcelona durant la Guerra Civil.
Malauradament, el mateix drama que es visqué a casa nostra el pateixen avui Síria, Iemen o el Kurdistan.

El vespre del 16 de març de 1938 Mussolini envia un telegrama a les seves bases aèries de Mallorca ordenant “iniziare da stanotte azione violenta su Barcellona con martellamento diluito nel tempo”. Els moviments diplomàtics de França, que es planteja donar suport a la República, inquieten al Duce, que vol llençar un avís que desencoratgi una possible intromissió francesa en el conflicte i, de pas, desmoralitzar la rereguarda republicana martellejant-la de forma sostinguda amb la seva aviació. Poques hores més tard, cap a les 22:00h de la nit, els primers avions italians esquerden l’horitzó i comencen el primer de tres dies de bombardeig continuat sobre Barcelona. Després de tres hores ininterrompudes d’explosions, sirenes i crits, el soroll ensordidor de les bombes deixa pas als planys i gemecs de dolor.

L’endemà 17, a trenc d’alba, un nou bombardeig reviu el malson que els barcelonins havien patit aquella nit. Durant tot el dia seguiran caient bombes indiscriminadament per terroritzar la població, que només pot córrer als refugis o fugir de la ciutat per protegir-se. Malgrat que no eren els primers bombardejos que patí Barcelona -el 30 de gener s’havia produït l’atac que destruí Sant Felip Neri- sí que foren els més intensos i devastadors. Ni les obsoletes bateries antiaèries ubicades a Montjuïc, el Guinardó i el Poblenou ni la minsa esquadra de caces republicans aconsegueixen aturar els avions que sembren la mort per la ciutat. 

Cap a les 10:25h una bomba cau sobre un autobús, acabant amb tots els seus passatgers. A les 13:58h, en un nou atac aeri, un comboi de l’Exèrcit Republicà que transitava a l’alçada del teatre Coliseum transportant munició rep l’impacte directe d’una bomba italiana que, amb una força expansiva redoblada, destrossa tot allò que hi ha al seu voltant. Els aviadors italians que passen mitja hora més tard per efectuar un nou bombardeig no entenen a què es deu aquell gran núvol de pols, immortalitzat en les fotografies que havien de servir d’informe del compliment de les seves accions.

Bombardeig 17 març 1938 sobre Barcelona
Fotografia del bombardeig del 17 de març de 1938 des d'un avió italià / wikimedia
Durant el dia 18 es repetiran encara els bombardejos cada tres hores, des de la matinada fins a les 15h del migdia. Aquella tarda, els atacs contra Barcelona cessaren però els avions italians seguiren bombardejant altres punts de la costa catalana. Després de tres dies, Barcelona haurà patit 12 atacs que descarreguen 42 tones de bombes i provoquen gairebé mil morts i un nombre encara major de ferits.

Com en el cas de Gernika, la comunitat internacional critica durament els tres dies de bombardeig despietat contra la població. La descripció que en fa l’ambaixador dels EEUU, Claude Bowers, és ben clara: «Nada en semejante aterradora escala, implicando a la raza blanca, se había conocido hasta entonces. Las bombes no perseguían ningún objectivo militar. Eran arrojadas deliberadamente en el centro de la ciudad, la parte más concurrida y habitada, donde la gente estaba comiendo, paseando, descansando en sus camas. Cuando terminaron los raids, novecientos hombres, mujeres y niños estaban destrozados y convertidos en cadáveres, y en muchos casos habían volado a pedazos, en otros les habían vaciado las entrañas. Hundieron cuarenta y ocho edificios y setenta y cinco fueron parcialment destruidos.». El bombardeig sobre la ciutat seria recordat per l'opinió pública europea, com demostra un discurs pronunciat per Churchill on es va referir a «the brave men of Barcelona» per encoratjar als britànics a resistir els bombardejos alemanys.

80 anys després, Itàlia encara no ha demanat perdó per aquests atacs. El gener de 2013, AltraItalia, una associació d’antifeixistes italians residents a Barcelona, va presentar, juntament amb dues víctimes dels atacs, una querella per crims de guerra contra l’estat italià que, per ara, no ha prosperat. Al març de 2017, emmarcada en les polítiques de recuperació de la memòria històrica impulsades per la conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, es va organitzar una exposició que ha recorregut Itàlia donant a conèixer aquests fets, generalment desconeguts per a la majoria d’italians. En aquesta línia, el Departament de Cultura ha comprat recentment un centenar de fotografies inèdites dels bombardejos italians a Catalunya que havien sortit a subhasta i que ara es troben dipositades a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Bibliografia i fonts:
Villarroya, J. (1999) Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)
Iñiguez, D; Gesalí, D; Casals, J. (2017) Sota les bombes. Els atacs aeris a Catalunya durant la Guerra Civil
Buxaderas, S. (07/03/2017) “Itàlia reviu les bombes de Mussolini contra els catalans” Diari ARA
Sàpiens (04/05/2015) “Itàlia desestima esclarir els bombardejos de la Guerra Civil sobre Catalunya”
ARA (01/02/2018) “La Generalitat compra 121 imatges inèdites dels bombardejos italians a Catalunya”
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] També us pot interessar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada